BONES FESTES

Aquesta darrera entrada del 2018 és per desitjar-vos, a voltros i a les vostres famílies, que passeu unes

      BONES FESTES!

DESCRIPCIÓ D'UN PAISATGE

Un text descriptiu  explica detalladament com és un paisatge.. Sovint les descripcions formen part d’altres textos. En un text descriptiu s’utilitzen: verbs, substantius amb un significat clar i adjectius que expliquen qualitats del lloc.


Per fer una bona descripció, cal seguir els passos següents:
 a. Observar amb atenció allò que es vol descriure: la persona, cosa o paisatge..
 b. Seleccionar les coses observades que considerem més importants.
 c. Estructurar i ordenar la informació. Buscar adjectius que s'acostin a les seves qualitats.
 d. Redactar la descripció de manera clara, coherent i amb un vocabulari entenedor i precís

EXEMPLES DE TEXT DESCRIPTIUS DE PAISATGES

"Entre una espessor d'arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada, voltada d'una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana".

"Grans muntanyes amb una fina capa de neu que sembla un pessic de cotó de sucre. Les muntanyes tenen un color verd marró com un “polo” de llima llimó. Ple d'arbres d'un color exquisit i molt bonic. A la llunyania hi ha un poble que li dóna un toc rural al paisatge, hi ha un riu blau com les llàgrimes d'un nen petitet i quan li dóna el sol sembla un riu d'or. Hi ha un embassament fet de pedra que li dóna un toc modern. Darrere hi ha un pantà que és la cirereta del pastís com la flama d'un ciri. Tot està rodejat de camps d'un color verd fosc. Més enllà, a l'oest, hi ha una granja amb unes ovelles pasturant. Aquest paisatge em produeix molta alegria perquè encara hi ha boscos així. IVAN Quan jo veig aquest paisatge m'expressa tristesa. Es veuen caure les fulles lentament a terra i es veu el riu passar molt trist perquè som a l’hivern. El riu sembla que està format per un cristall transparent. Els arbres són petitets i ja no tenen quasi fulles, les fulles són de colors però pocs, solament de color marró i groc. Per la part de sota dels arbres es veuen unes plantes amb el color verd una mica desgastat. MARTA M'agrada perquè reflecteix la calor de l'estiu i el fred de l'hivern. Les muntanyes banyades amb neu reflecteix el fred que fa en el clima de muntanya. Les muntanyes blanques per damunt i verdes per la part de baix. Sota els arbres, totalment verd fa que sembli que estiguem en la primavera. Més cap a baix, un riu amb l'aigua totalment blava dóna un to fresc a l'ambient amb un arxipèlag al mig del riu que deu procedir de la muntanya. Un munt d'herba cobreix tota la terra i queda molt bonica. A la ribera, una infinitat de pedres mullades recobreixen una part de la terra".

" Aquest paisatge m’agrada perquè em transmet molta tranquil·litat. Des de la finestra de la meva casa de la platja observo un paisatge de la costa gironina, és a dir, del litoral. A l’esquerra hi ha un penya-segat marronós i a la dreta un petit bosc de pins de color verd fosc. El penya-segat i el bosc estan units per un fil d’aigua que divideix el cel blau molt però que molt claret i el mar blau-verdós. Pel cel ballen unes quantes gavines i per l’aigua passegen uns quants peixets que semblen pastanagues. A l’aigua, molt a prop del penya-segat, hi ha un veler amb un pal marró i dues veles, una de gran i una altra de petita; totes dues, blanquíssimes com la neu. L’embarcació és vermella com el nas d’un pallasso. Al nord, llueix un sol brillant i radiant que sembla una taronja amb pinzellades grogues, sembla la Bola de Drac."

LA CASA ROMANA

Dins el tema de Menorca a l'Edat Antiga estudiarem l'imperi romà. Aquí teniu un enllaç a una wweb que ens explica com eren les cases romanes.

Clica sobre la paraula "domus".

FRACCIONS

Aquí teniu més pàgines web per poder treballar el tema de les fraccions que ja hem començat a estudiar a classe.

1. Fraccions equivalents

2. Fracció d'una quantitat

3. Simplificació de fraccions

EL TEXT DESCRIPTIU

Aquí teniu la primera informació sobre la descripció. És el que treballarem després d'haver acabat les narracions.

Text Descriptiu by EduardRiudavetsFlorit on Scribd

MENORCA A L'EDAT ANTIGA

Aquí teniu informació del proper tema de Ciències Socials. El començarem tot just quan acabem d'estudiar la Prehistòria.

L'EDAT ANTIGA

Els historiadors fixen el començament de la història amb l'aparició de l'escriptura. La primera etapa de la història l'anomenen EDAT ANTIGA. Comença amb l'aparició de l'escriptura i acaba amb la desfeta de l'imperi romà que més endavant estudiarem.

L'escriptura apareix a una regió d'Àsia anomenada MESOPOTÀMIA, que significa “terra entre rius” perquè està situada entre dos rius molt cabalosos: el riu Tigris i el riu Eufrates.

A l'haver-hi molta aigua per regar les terres s'aconseguien grans collites, els poblats neolítics es van anar convertint en grans ciutats. Precisament l'escriptura apareix per la necessitat d'enregistrar el blat que s'emmagatzemava. Escrivien sobre tauletes de fang humit que després assecaven. Escrivien amb mitges canyes, per això aquesta primera escriptura s'anomena escriptura cuneiforme.

Més endavant a EGIPTE va sorgir una gran civilització, encara ben coneguda per les piràmides, que escrivien sobre tot sobre una mena de paper fet d'una planta anomenada papir. La seva escriptura anomenada escriptura jeroglífica es basava en dibuixos que representaven les paraules. A Egipte tenien un governant anomenat faraó que era l'amo de tot el país. Creien que després de la mort hi havia una altra vida, per això embalsamaven els morts (mòmies) i els enterraven rodejats de tots els bens que poguessin necessitat a l'altra vida. De fet, les piràmides són grans tombes on hi havia enterrat un faraó. Creien en molts de déus: Ra -déu del sol-, Isis, Osiris, Imhotep...

Uns segles més tard, apareixeren a les costes de la Mediterrània, dos pobles que es caracteritzaren per ser molts experts en la navegació: els fenicis i els grecs.

FENÍCIA és una regió d'Àsia que en l'antiguitat destacà pels seus navegants i mercaders. Els fenicis amb els seus vaixells arribaren fins a les costes menorquines. Anomenaren Nura a la nostra illa (terra de foc).

A l'edat antiga els grecs habitaven diverses ciutats de l'actual GRÈCIA, al sudest d'Europa. Les més importants foren Atenes, Esparta, Tebes... Eren també grans navegants, arribaren a Menorca i l'anomenaren Meloussa (terra de ramats).

Tant grecs com fenicis fundaren ciutats (colònies) a les costes de tota la Mediterrània. Moltes d'aquestes ciutats encara existeixen avui en dia. Gadir (Càdis) fou una colònia fenícia. Emporion (Ampuries), una colònia grega.

Les ciutats (polis) de l'antiga Grècia desenvoluparen una gran cultura. A Atenes, la ciutat més important, hi neix la democràcia: tots els ciutadans lliures i de gènere masculí tenien veu i vot en els assumptes de la ciutat i elegien els seus governants.També hi ha un esclat cultural: grans escriptors, escultors, etc. Els edificis atenencs, com el Partenó, encara són exemple imitat arreu del món.

ROMA: una ciutat que va construir un imperi.

ROMA és una ciutat italiana que acabà conquerint tots els països que envolten la Mar Mediterrània i bastint un enorme imperi. La seva llengua, el llatí, es parlava arreu i la seva cultura ha impregnat tota la societat europea. L'imperi romà es va mantenir durant segles i Roma es convertí el la major i més important ciutat d'arreu del món. Les calçades romanes, carreteres enllosades, comunicaven Roma amb la resta de l'imperi

L'imperi romà dominava tots els països costaners de la Mar Mediterrània. Els seus exèrcits anomenats legions eren els més potents i tenien campaments arreu del territori de l'imperi.

De la llengua romana, el llatí, provenen moltes de les actuals llengües europees: català, castellà, francès, italià, etc.

Els romans, com la resta de pobles de l'edat antiga eren politeistes, és a dir que creien en diversos déus: Júpiter, Marte, Minerva, Venus, etc.

Però, fou durant l'imperi romà, en temps de l'emperador Octavi August, quan va aparèixer el cristianisme a Palestina, la religió monoteista que s'anà extenguent arreu de l'imperi i que acabà essent, després de moltes persecucions, la única religió permesa.

Mentre a la Mar Mediterrània sorgien aquestes civilitzacions, a Menorca hi havia la cultura talaiòtica, que no coneixia encara la escriptura, que va tenir relacions comercials amb fenicis i grecs. De fet al poblat talaiòtic de Torre den Galmés s'hi trobà una estatueta egícpcia del deu de la medecina Imhotep, que possiblement arribà a la nostra illa en un intercanvi comercial amb els navegants grecs.

A més dels fenicis i grecs, altres pobles arribaren a Menorca. Els cartaginesos, originaris de Càrtago, una ciutat fenícia del nord d'Àfrica, s'establiren a Menorca fundant dues ciutats: Magon i Iamma (les actuals Maó i Ciutadella).

Anys després els romans conqueriren l'illa.

Així, l'època talaiòtica va començar a decaure, i al final despararèixer, quan els romans, sota el comandament del general Quint Cecili Metel, conqueriren les Illes Balears, el 123 a.C.

Els pobladors de les Illes Balears, els habitants dels poblats talaiòtics foren utilitzats pels cartaginesos primer i després pels romans com a soldats en les seves guerres. Eren excel·lents foners, amb les seves fones llençaven pedres amb gran força contra els enemics.

Per això els romans anomenares a les nostres illes amb el nom de “Balearis” que significa “llançadors”. Menorca rebé el nom de “Balearis Minor” o “Minorica”...d'aquí prové el seu nom actual.

Després de la conquesta romana poc a poc la cultura talaiòtica va anar desapareixent. Els habitants de Menorca parlaren el llatí, la llengua dels romans, i feren seves les costums, els déus (Júpiter, Mart, Juno, Venus...) i les formes de viure de Roma.

A la nostra illa s'hi construiren edificis importants i calçades (carreteres empedrades) que unien les poblacions.

Menorca formà part de l'imperi romà durant molts segles. Sabem que a l'illa hi havia a l'època tres poblacions importants: Magona, Iamona i Sanicera. Corresponen a les actuals Maó, Ciutadella i, al nord de l'illa, a Sanitja ( vora el cap de Cavalleria ) on s'han trobat restes romanes.

FRACCIONS

Hem encetat ja el tema de les FRACCIONS a l'àrea de matemàtiques. Aquí teniu l'enllaç a una pàgina web que us pot ajudar a entendre i operar amb fraccions. Només cal clicar sobre la paraula en majúscules de la primera ratlla.

POTÈNCIES

Aquí teniu un enllaç per accedir a una pàgina web per practicar les potències que estem estudiant a l'àrea de matemàtiques.

Clicau aquí: potències.

EL RELLEU I LA COSTA

Aquí teniu una sèrie de conceptes sobre el relleu que estudiarem a classe. També podeu veure el tema del relleu de Menorca.

ACCIDENTS DEL RELLEU

El relleu és la forma de la superfície de l'escorça terrestre. Els accidents del relleu s'amiden a partir del nivell del mar.

Muntanya: elevació del terreny de gran altura.

Serra: conjunt de muntanyes alineades.

Serralada: conjunt de serres.

Turó: elevació del terreny de poca altura.

Mola: elevació del terreny de poca altura i amb el cim pla.

Altiplà: gran extensió plana situada a gran altura del nivell del mar.

Vall: terreny situat entre muntanyes.

Plana: gran extensió plana situada a poca altura respecte el nivell del mar.

Depressió: zona de terreny situada a menor altura que el nivell del mar.

ACCIDENTS DE LA COSTA

La costa és la zona on es troben la terra i el mar. Hi ha dos tipus de costa: baixa i alta. La costa alta té la forma de penyals o penyasegats. La baixa sol tenir forma de platja o roquissar.

La costa no és recta, pot tenir formes molt diferents:

CAP: és un tros de terra que entra en el mar.

GOLF: és una part del mar que s'endinsa en la costa.

BADIA: és un golf petit.

ILLA: és un tros de terra rodejat d'aigua per tots els costats.

PENÍNSULA: és un tros de terra rodejat d'aigua per tots els costats menys per un.

ISTME: és el tros de terrny que ajunta la península amb la resta de terra.

Relleu de Menorca by EduardRiudavetsFlorit on Scribd

JOCS DE LA PREHISTÒRIA

A la secció ENLLAÇOS D'INTERÈS d'aquest mateix blog podeu trobar-hi quatre pàgines web que, tot jugant, ens expliquen com era la vida dels homes durant la prehistòria.

RESUM PREHISTÒRIA

Aquí teniu un breu resum de la prehistòria.

INTRODUCCIÓ PREHISTÒRIA by EduardRiudavetsFlorit on Scribd

LA NATURA

Per poder conèixer abastament la Història de Menorca hem de saber les característiques de la nostra illa, això inclou estudiar la seva natura. Així, però, cal fer un repàs ràpid de tot el que fa referència al món natural i als éssers vius.
Aquí teniu l'explicació a tal efecte.

Història Menorca i Natura by EduardRiudavetsFlorit on Scribd

OPERACIONS COMBINADES

Clicau sobre les paraules "operacions combinades" i accedireu a una pàgina web on podeu practicar.

PREHISTÒRIA DE MENORCA

Aquí teniu una explicació resumida de la prehistòria de Menorca. Convé que aneu llegint-la. Prest la treballarem a classe.

Prehistòria Menorca. Resum by EduardRiudavetsFlorit on Scribd

PREHISTÒRIA

Aquí teniu una presentació sobre la prehistòria que us pot a ajudar a entendre com vivien els éssers humans a aquesta època i les etapes en en que podem dividir-la: Edat de pedra: paleolític i neolític, i Edat dels metalls.

La Prehistòria (3r i 4rt) from martin_ros

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA: VÍDEOS

Aquí teniu uns quants vídeos que ens expliquen alguns dels temes dels que hem parlat a classe. Recordeu que abans d'encetar la Història de Menorca cal conèixer, a grans trets, el procés previ a l'aparició de l'ésser humà (homo sapiens).

ETAPES DE LA HISTÒRIA

Heu escollit fe el projecte de treball sobre la Història de Menorca, així que en primer lloc cal conèixer les distintes etapes que s'utilitzen per dividir la història.
Aquí podeu veure unes imatges que ens expliquen gràficament aquesta divisió.

JOCS D'ORTOGRAFIA

Vet aquí un enllaç a una pàgina web on hi podeu trobar exercicis per practicar l'ortografia. Recordeu que aquest curs hi farem força feina. Clcau aquí.

NÚMEROS ROMANS

Aquí teniu un joc interactiu per practicar els números romans.
Clicau sobre aquestes paraules: números romans.

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

BENVINGUTS

Un nou curs comença. Un curs ple de possibilitats i reptes. Estic convençut que, junts, assolirem tots els objectius i alhora ens ho passarem força bé. 

Així que només cal dir: BENVINGUTS !!!

 

HEM ARRIBAT AL FINAL DEL CICLE

Ja hem arribat a final de curs. 

Hem estat dos anys junts, moltes hores, molts dies, setmanes... Hem viscut experiències i nous aprenentatges, moltes converses, somriures, complicitats i qualque llàgrima...

Aquest blog és una mica el recordatori de les coses especials que hem fet (excursions, campaments, tallers, jocs...), no hi són totes ni són les més importants.

Hem fet camí.
Aquests dos anys com a tutora vostra han estat positius i he après molt coneixent-vos a cada un. Em sent contenta de tot el que hem fet junts. Per a mi, cada un i cada una ja formau part de mi, sou especials.
Ara toca continuar, segurs que ens tenim per sempre perquè ja ens coneixem. Sabeu que podeu comptar amb mi!

Molta sort Ayoub, Alejandro, Joan, Àlex, Borja, Clara, Iker, Francesc, Blanca, Dalila, Mei (formes part d'aquest grup encara que l'any qui ve vagis a una altra escola!), Alba, Ariadna, Rihab, Andreu, Mar, Marta, Ibrahima, Gonzalo, Sami, Emma, Enric, Eva i Violeta.

Ja sabeu que vos estim molt.  

Assumpta Lluch, tutora de 3r i 4t                               

CONSTRUCCIÓ DE COSSOS GEOMÈTRICS

Plastilina, escuradents, canyetes, cartolines... Tot serveix per contruir i aprendre!

A LA PLAÇA DEL PEIX

Aquesta és una sortida que teníem ganes de fer des del curs passat, ja que havíem llegit el llibre "El pop dels nou tentacles", i més encara que enguany hem estudiat la mar.

A la fi hi hem anat avui, aprofitant també que hi havia el Mercat Agrari. Hem mirat, hem demanat, hem fet feineta en parelles i hem xalat molt.