Aquí teniu informació del proper tema de Ciències Socials. El començarem tot just quan acabem d'estudiar la Prehistòria.
L'EDAT
ANTIGA
Els
historiadors fixen el començament de la història amb l'aparició de
l'escriptura. La primera etapa de la història l'anomenen EDAT
ANTIGA. Comença amb l'aparició de l'escriptura i acaba amb la
desfeta de l'imperi romà que més endavant estudiarem.
L'escriptura
apareix a una regió d'Àsia anomenada MESOPOTÀMIA, que
significa “terra entre rius” perquè està situada entre dos rius
molt cabalosos: el riu Tigris i el riu Eufrates.
A
l'haver-hi molta aigua per regar les terres s'aconseguien grans
collites, els poblats neolítics es van anar convertint en grans
ciutats. Precisament l'escriptura apareix per la necessitat
d'enregistrar el blat que s'emmagatzemava. Escrivien sobre tauletes
de fang humit que després assecaven. Escrivien amb mitges canyes,
per això aquesta primera
escriptura s'anomena escriptura cuneiforme.
Més
endavant a EGIPTE va sorgir una gran civilització, encara ben
coneguda per les piràmides, que escrivien sobre tot sobre una mena
de paper fet d'una planta anomenada papir. La seva escriptura
anomenada escriptura jeroglífica es basava en dibuixos que
representaven les paraules. A Egipte tenien un governant anomenat
faraó que era l'amo de tot el país. Creien que després de la mort
hi havia una altra vida, per això embalsamaven els morts (mòmies) i
els enterraven rodejats de tots els bens que poguessin necessitat a
l'altra vida. De fet, les piràmides són grans tombes on hi havia
enterrat un faraó. Creien en molts de déus: Ra -déu del sol-,
Isis, Osiris, Imhotep...
Uns
segles més tard, apareixeren a les costes de la Mediterrània, dos
pobles que es caracteritzaren per ser molts experts en la navegació:
els fenicis i els grecs.
FENÍCIA
és una regió d'Àsia que en l'antiguitat destacà pels seus
navegants i mercaders. Els fenicis amb els seus vaixells arribaren
fins a les costes menorquines. Anomenaren Nura a la nostra
illa (terra de foc).
A
l'edat antiga els grecs habitaven diverses ciutats de l'actual
GRÈCIA, al sudest d'Europa. Les més importants foren Atenes,
Esparta, Tebes... Eren també grans navegants, arribaren a
Menorca i l'anomenaren Meloussa (terra de ramats).
Tant
grecs com fenicis fundaren ciutats (colònies) a les costes de tota
la Mediterrània. Moltes d'aquestes ciutats encara existeixen avui en
dia. Gadir (Càdis) fou una colònia fenícia. Emporion (Ampuries),
una colònia grega.
Les
ciutats (polis) de l'antiga Grècia desenvoluparen una gran cultura.
A Atenes, la ciutat més important, hi neix la democràcia:
tots els ciutadans lliures i de gènere masculí tenien veu i vot en
els assumptes de la ciutat i elegien els seus governants.També hi ha
un esclat cultural: grans escriptors, escultors, etc. Els
edificis atenencs, com el Partenó, encara són exemple imitat arreu
del món.
ROMA:
una ciutat que va construir un imperi.
ROMA
és una ciutat italiana que acabà conquerint tots els països que
envolten la Mar Mediterrània i bastint un enorme imperi. La
seva llengua, el llatí, es parlava arreu i la seva cultura ha
impregnat tota la societat europea. L'imperi romà es va mantenir
durant segles i Roma es convertí el la major i més important ciutat
d'arreu del món. Les calçades romanes, carreteres
enllosades, comunicaven Roma amb la resta de l'imperi
L'imperi
romà dominava tots els països costaners de la Mar Mediterrània.
Els seus exèrcits anomenats legions eren els més potents i
tenien campaments arreu del territori de l'imperi.
De
la llengua romana, el llatí, provenen moltes de les actuals llengües
europees: català, castellà, francès, italià, etc.
Els
romans, com la resta de pobles de l'edat antiga eren politeistes,
és a dir que creien en diversos déus: Júpiter, Marte, Minerva,
Venus, etc.
Però,
fou durant l'imperi romà, en temps de l'emperador Octavi August,
quan va aparèixer el cristianisme a Palestina, la religió
monoteista que s'anà extenguent arreu de l'imperi i que acabà
essent, després de moltes persecucions, la única religió permesa.
Mentre
a la Mar Mediterrània sorgien aquestes civilitzacions, a Menorca hi
havia la cultura talaiòtica, que no coneixia encara la escriptura,
que va tenir relacions comercials amb fenicis i grecs. De fet al
poblat talaiòtic de Torre den Galmés s'hi trobà una estatueta
egícpcia del deu de la medecina Imhotep, que possiblement
arribà a la nostra illa en un intercanvi comercial amb els navegants
grecs.
A
més dels fenicis i grecs, altres pobles arribaren a Menorca.
Els cartaginesos, originaris de Càrtago, una ciutat fenícia del
nord d'Àfrica, s'establiren a Menorca fundant dues ciutats: Magon i
Iamma (les actuals Maó i Ciutadella).
Anys
després els romans conqueriren
l'illa.
Així,
l'època talaiòtica va començar a decaure, i al final
despararèixer, quan els romans, sota el comandament del general
Quint Cecili Metel, conqueriren les Illes Balears, el 123 a.C.
Els
pobladors de les Illes Balears, els habitants dels poblats talaiòtics
foren utilitzats pels cartaginesos primer i després pels romans com
a soldats en les seves guerres. Eren excel·lents foners, amb les
seves fones llençaven pedres amb gran força contra els enemics.
Per
això els romans anomenares a les nostres illes amb el nom de
“Balearis” que significa “llançadors”. Menorca rebé el nom
de “Balearis Minor” o “Minorica”...d'aquí prové el seu nom
actual.
Després
de la conquesta romana poc a poc la cultura talaiòtica va anar
desapareixent. Els habitants de Menorca parlaren el llatí, la
llengua dels romans, i feren seves les costums, els déus (Júpiter,
Mart, Juno, Venus...) i les formes de viure de Roma.
A
la nostra illa s'hi construiren edificis importants i calçades
(carreteres empedrades) que unien les poblacions.
Menorca
formà part de l'imperi romà durant molts segles. Sabem que a l'illa
hi havia a l'època tres poblacions importants: Magona, Iamona i
Sanicera. Corresponen a les actuals Maó, Ciutadella i, al nord de
l'illa, a Sanitja ( vora el cap de Cavalleria ) on s'han trobat
restes romanes.