DESCRIPCIÓ D'UN PAISATGE

Un text descriptiu  explica detalladament com és un paisatge.. Sovint les descripcions formen part d’altres textos. En un text descriptiu s’utilitzen: verbs, substantius amb un significat clar i adjectius que expliquen qualitats del lloc.


Per fer una bona descripció, cal seguir els passos següents:
 a. Observar amb atenció allò que es vol descriure: la persona, cosa o paisatge..
 b. Seleccionar les coses observades que considerem més importants.
 c. Estructurar i ordenar la informació. Buscar adjectius que s'acostin a les seves qualitats.
 d. Redactar la descripció de manera clara, coherent i amb un vocabulari entenedor i precís

EXEMPLES DE TEXT DESCRIPTIUS DE PAISATGES

"Entre una espessor d'arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada, voltada d'una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana".

"Grans muntanyes amb una fina capa de neu que sembla un pessic de cotó de sucre. Les muntanyes tenen un color verd marró com un “polo” de llima llimó. Ple d'arbres d'un color exquisit i molt bonic. A la llunyania hi ha un poble que li dóna un toc rural al paisatge, hi ha un riu blau com les llàgrimes d'un nen petitet i quan li dóna el sol sembla un riu d'or. Hi ha un embassament fet de pedra que li dóna un toc modern. Darrere hi ha un pantà que és la cirereta del pastís com la flama d'un ciri. Tot està rodejat de camps d'un color verd fosc. Més enllà, a l'oest, hi ha una granja amb unes ovelles pasturant. Aquest paisatge em produeix molta alegria perquè encara hi ha boscos així. IVAN Quan jo veig aquest paisatge m'expressa tristesa. Es veuen caure les fulles lentament a terra i es veu el riu passar molt trist perquè som a l’hivern. El riu sembla que està format per un cristall transparent. Els arbres són petitets i ja no tenen quasi fulles, les fulles són de colors però pocs, solament de color marró i groc. Per la part de sota dels arbres es veuen unes plantes amb el color verd una mica desgastat. MARTA M'agrada perquè reflecteix la calor de l'estiu i el fred de l'hivern. Les muntanyes banyades amb neu reflecteix el fred que fa en el clima de muntanya. Les muntanyes blanques per damunt i verdes per la part de baix. Sota els arbres, totalment verd fa que sembli que estiguem en la primavera. Més cap a baix, un riu amb l'aigua totalment blava dóna un to fresc a l'ambient amb un arxipèlag al mig del riu que deu procedir de la muntanya. Un munt d'herba cobreix tota la terra i queda molt bonica. A la ribera, una infinitat de pedres mullades recobreixen una part de la terra".

" Aquest paisatge m’agrada perquè em transmet molta tranquil·litat. Des de la finestra de la meva casa de la platja observo un paisatge de la costa gironina, és a dir, del litoral. A l’esquerra hi ha un penya-segat marronós i a la dreta un petit bosc de pins de color verd fosc. El penya-segat i el bosc estan units per un fil d’aigua que divideix el cel blau molt però que molt claret i el mar blau-verdós. Pel cel ballen unes quantes gavines i per l’aigua passegen uns quants peixets que semblen pastanagues. A l’aigua, molt a prop del penya-segat, hi ha un veler amb un pal marró i dues veles, una de gran i una altra de petita; totes dues, blanquíssimes com la neu. L’embarcació és vermella com el nas d’un pallasso. Al nord, llueix un sol brillant i radiant que sembla una taronja amb pinzellades grogues, sembla la Bola de Drac."